http://www.youtube.com/watch?v=irrPUyetKoA
Comence amb aquesta cançò la meua valoració perquè m'agrada molt i crec que és una bona manera de començar a dir alguna cosa. Amés, el video és impressionantment surrealista i en molts aspectes i en molts moments aquest curs m'ho ha paregut també.
Mil vegades m'ha donat ganes adquirir una furgoneta (ganes que crec que no s'aniran fins que la tinga) com la del video i perdre'm en un bosc així de verd. Això de treure l'espassa també m'ha passat en algun moment però millor deixar-ho de banda...
Realment no sé què dir que no t'haja dit ja...
El curs de ciències per al món contemporani i el curs en general va començar èssent tot un descobriment; he après (cosa que estic segura que ja he dit alguna altra vegada) a treballar i a portar una assignatura d'una manera diferent, potser millor, en què hem començat a fer treballs amb profunditat d'un tema d'allò més profund, com ha sigut l'Univers en el cas del nostre grup i de milers de temes (amb seudociència sempre incluïda), com ha sigut en el camp individual; he après també a saber que una assignatura es pot impartir de moltes maneres perquè l'alumne aprenga i aquesta m'ha encantat.
Així que en aquest aspecte l'assignatura m'ha paregut molt interessant. Arribar a CMC ha sigut sempre un descans en el millor dels sentits, on hem treballat tranquil·lament, cadascú més o menys com hem vulgut, amb certes pautes però on nosaltres hem pres decisions.
El nostre grup de treball no m'ha agradat gens i no he estat a gust en els moments grupals però fins i tot d'això he après... sé ara com es treballa en un grup tan diferent i sé que quan sàpia des d'un principi que fent una cosa no ho vaig passar bé, no la faré... o la faré un poc (perquè coneixent-me...).
Perquè Bernat se'ns trobe de tant en tant està molt bé tant aquesta cançò com aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=X5bBZ5ZbOWE
En el treball individual se m'ha trobat unes quantes vegades i ha sigut tota una experiència.
M'han encantat els temes que hem treballat, he après moltíssim sobre ells, m'han ajudat a veure les coses d'unes mil maneres i, encara que ha sigut molt de treball, crec que ha valgut la pena que m'haja enforçat per entendre-ho tot.
També m'hauria encantat veure Creation en classe, crec que podríem haver parlat molt sobre ella i sobre Darwin i sobre l'època i els calfaments de cap que encara ara segur que tots tenim (encara que potser no sobre els mateixos temes perquè vaja temes).
Bé, tenia moltes, moltes ganes d'acabar el curs (però no per cmc, tranquil!); se m'ha fet etern i alhora més ràpid que un impuls nerviós. Et deixe aquesta cançò que és un poc llarga però bonica i si canvies totes les frases menys algunes pot definir com de llargs se m'han fet aquests mesos d'institut: http://www.youtube.com/watch?v=K6k_MxewxpE
De veritat que aquest curs m'ha canviat totalment en molts aspectes i això m'ha agradat també; m'he vist en situacions que mai, mai m'havia vist i, com tot, algunes coses han estat bé i altres no tan bé. Però de tot ens en sortim! (et ficaria eixa cançò però millor et fique aquesta perquè la balles largo y tendido amb Martín, a qui, per cert, cuidaria gratis :)):
http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU
Per acabar he de dir-te que ha sigut un plaisir enorme enormíssim com l'Univers haver-te tingut i conegut aquest any, Manuel, gràcies per tot.
viernes, 8 de junio de 2012
miércoles, 23 de mayo de 2012
La neurociència en les nostres vides
El cervell humà és el gran desconegut. Resulta increïble que en aquest òrgan es trobe la memòria, els records, el pensament, la capacitat per parlar, sentir, olorar, sentir el tacte, el sabor, el concepte del 'jo'. També és impressionant que alhora que et dóna això, t'ho pot llevar. Pense que amb la neurociència ens podem apropar al perquè de les coses, a entendre el comportament de les persones, perquè fem allò que fem quan ho fem, si realment som conscients de tot i fem les coses perquè volem.
Coneixent d'alguna manera tot allò, coneixent com funciona el cervell, es podria trobar la cura de moltes malalties com pot ser l'Alzheimer. Aquesta patologia fa que el cervell es deteriore cada vegada més i més fent que la persona ho oblide tot a poc a poc. Sabent com funciona aquest òrgan es pot arribar a saber què és el que canvia en ell perquè aquesta malaltia es dóne lloc; així podria trobar-se alguna cura. Igual que amb aquesta, moltes més malalties que tenen com a lloc de naixement el cervell podríen evitar-se o curar-se.
Pense també que és bo saber com funcionem, ser 'conscients' de què tenim al cap que ens fa ser qui som. Per tot això crec que la neurociència és tan important i és tan necessaria la investigació del nostre cervell, de la nostra persona, saber qui i com som en realitat.
Els temes de la consciència, suposat estat en què la persona pren decisions lliurement, perceb la seua realitat i té noció del seu propi 'jo' i la inconsciència, l'estat contrari, que es relaciona amb el somni, m'atrauen realment.
Hi ha una part de la neurociència que estudia la llibertat de les persones des del punt de vista cerebral, biològic, químic. Crec que les persones tenim molt pensat i repensat el fet que fem les coses perquè volem. Però pot ser no siga així. Un fet és que l'inconscient actua moltes i moltes vegades sobre el conscient, el primer decideix abans que el segon. Allò posa en dubte si les persones som realment lliures. Tot allò és fascinant, per això he escollit aquest tema de treball.
Sempre m'han dit que les persones, al poder raonar i decidir les coses, som els únics animals lliures... però això no està tan clar si el concepte de 'llibertat' que s'hem creat és aquell que parla de: 'voluntad como fuerza generadora de movimiento: primero tomamos una decisión consciente, ésta
activa los mecanismos del cerebro motor, y ellos generan un
movimiento' (tret del text de Pere Estupinya, 'Neurociencia y Libertad individual').
S'ha pogut observar que, com ja he dit, la part inconscient del cervell decideix uns segons abans què la part conscient ho sàpia. Això se sap perquè els escàners cerebrals detecten activitat en una part del cervell abans que la persona, conscientment, haja decidit alguna cosa. Aquesta idea ens pot dur a pensar si estem prederminats, si tot el que elegim té una raó fora de la nostra coneixença, si tendir a fer coses que ens satisfan i, sobretot, que no ens fan mal és una qüestió que determina el cervell sense que la persona s'adone. La veritat és que pareix ser que sí. La neurociència ens ha donat la resposta i la conclusió és que som animals, que actuem d'una manera predeterminada pel nostre cervell. Malgrat això sempre tenim eixa sensació de llibertat que ens fa pensar que som molt diferents a la resta d'animals; sensació creada pel cervell.
Realment crec que totes les ciències són importants, però especialment ho són aquelles que reflexionen, investiguen sobre la persona, la vida, ja que aquestes ens fan avançar com a espècie. Ciències com la neurociència ens ajuden a coneixer-nos, (a l'igual que ho pot fer la psicologia, la filosofia o inclòs la biologia) a crèixer com a persones, a entrendre'ns, a viure millor en un món plagat de persones i altres animals. En part per això crec que sí és necessària la investigació sobre aquests temes i la conseqüent inversió monetària.
Veient a quins àmbits de la societat van els diners de la població, pense que seria molt convenient que s'acabaren les tonteries i es començara a utilitzar el diner públic en coses que facilitaren la vida de les persones com a comunitat global i no que l'empitjoraren.
A pesar d'això, també sé que, com va dir Einstein: 'las personas cada vez sabemos más y entendemos menos'. El que vull dir amb això és que cada vegada ens preocupem més per abarcar coneixement despreocupant-nos del perquè de tot. Jo mai m'havia platetjat si era realment lliure, si feia les coses de manera conscient. I ara sé que no. Allò em fa veure el món d'altres maneres.
Pense que la investigació en aquests temes és també important perquè, d'alguna manera, ens situen en el lloc en què realment estem. Creure'ns l'espècie 'superior' ens fa tractar la resta com si foren inferiors, s'oblidem que som animals. Està clar que som una espècie amb capacitats increïbles però no per això tenim dret a maltractar tot el nostre voltant. Som un més.
Per les raons que acabe de donar, crec realment que tots aquells avanços en neurociència i en altres ciències deurien ser de caràcter públic, perquè així tota la població pogués accedir a elles.
S'ha pogut observar que, com ja he dit, la part inconscient del cervell decideix uns segons abans què la part conscient ho sàpia. Això se sap perquè els escàners cerebrals detecten activitat en una part del cervell abans que la persona, conscientment, haja decidit alguna cosa. Aquesta idea ens pot dur a pensar si estem prederminats, si tot el que elegim té una raó fora de la nostra coneixença, si tendir a fer coses que ens satisfan i, sobretot, que no ens fan mal és una qüestió que determina el cervell sense que la persona s'adone. La veritat és que pareix ser que sí. La neurociència ens ha donat la resposta i la conclusió és que som animals, que actuem d'una manera predeterminada pel nostre cervell. Malgrat això sempre tenim eixa sensació de llibertat que ens fa pensar que som molt diferents a la resta d'animals; sensació creada pel cervell.
Realment crec que totes les ciències són importants, però especialment ho són aquelles que reflexionen, investiguen sobre la persona, la vida, ja que aquestes ens fan avançar com a espècie. Ciències com la neurociència ens ajuden a coneixer-nos, (a l'igual que ho pot fer la psicologia, la filosofia o inclòs la biologia) a crèixer com a persones, a entrendre'ns, a viure millor en un món plagat de persones i altres animals. En part per això crec que sí és necessària la investigació sobre aquests temes i la conseqüent inversió monetària.
Veient a quins àmbits de la societat van els diners de la població, pense que seria molt convenient que s'acabaren les tonteries i es començara a utilitzar el diner públic en coses que facilitaren la vida de les persones com a comunitat global i no que l'empitjoraren.
A pesar d'això, també sé que, com va dir Einstein: 'las personas cada vez sabemos más y entendemos menos'. El que vull dir amb això és que cada vegada ens preocupem més per abarcar coneixement despreocupant-nos del perquè de tot. Jo mai m'havia platetjat si era realment lliure, si feia les coses de manera conscient. I ara sé que no. Allò em fa veure el món d'altres maneres.
Pense que la investigació en aquests temes és també important perquè, d'alguna manera, ens situen en el lloc en què realment estem. Creure'ns l'espècie 'superior' ens fa tractar la resta com si foren inferiors, s'oblidem que som animals. Està clar que som una espècie amb capacitats increïbles però no per això tenim dret a maltractar tot el nostre voltant. Som un més.
Per les raons que acabe de donar, crec realment que tots aquells avanços en neurociència i en altres ciències deurien ser de caràcter públic, perquè així tota la població pogués accedir a elles.
martes, 24 de abril de 2012
Avaluació de la segona avaluació
Aquesta segona avaluació se m'ha passat volant, però no ha sigut perquè no hem fet coses, segur.
En CMC, aquesta avaluació hem tractat temes diversos com han sigut l'Univers i les pseudociències. Els dos m'han paregut interessants però el que més m'ha agradat i amb el que més he après ha sigut amb el de l'Univers, ja que hem tractat i investigat sobre coses que abans no havíem tocat; m'he pogut creat, per fi, opinions sobre aspectes com si l'home va arribar a la Lluna o si estic d'acord amb l'investigació espacial.
L'altre tema m'ha paregut més aborrit perquè tractava les pseudociències, de què tant hem parlat i damunt jo vaig escollir un tema per treballar que ja havia treballat molt (molt, molt) en altra assignatura. De tota manera també he après fent-ho perquè ara sé utilitzar el programa Prezi a la perfecció.
Allò més remarcable és el que ja he dit en avaluacions de les unitats; el fet que no hi hagués calendari s'ha juntat amb la meua poca organització i han fet que acabara fent tots els temes l'últim dia sense ningun tipus de tranquil·litat.
En quant al treball grupal d'investigació, aquest trimestre ha estat bé, ja que hem tret dades importants del programa de la NASA que hem utilitzat per saber quines condicions s'han de donar perquè un planeta siga o no habitable. També hem començat a investigar i analitzar les característiques d'alguns planetes i satèl·lits del nostre Sistema Solar, per saber,aproximàdament, quins podrien ser habitables i quins no.
M'ha paregut una avaluació productiva; Manuel s'ha portat molt bé també i anem a començar ja a acabar el curs.
En CMC, aquesta avaluació hem tractat temes diversos com han sigut l'Univers i les pseudociències. Els dos m'han paregut interessants però el que més m'ha agradat i amb el que més he après ha sigut amb el de l'Univers, ja que hem tractat i investigat sobre coses que abans no havíem tocat; m'he pogut creat, per fi, opinions sobre aspectes com si l'home va arribar a la Lluna o si estic d'acord amb l'investigació espacial.
L'altre tema m'ha paregut més aborrit perquè tractava les pseudociències, de què tant hem parlat i damunt jo vaig escollir un tema per treballar que ja havia treballat molt (molt, molt) en altra assignatura. De tota manera també he après fent-ho perquè ara sé utilitzar el programa Prezi a la perfecció.
Allò més remarcable és el que ja he dit en avaluacions de les unitats; el fet que no hi hagués calendari s'ha juntat amb la meua poca organització i han fet que acabara fent tots els temes l'últim dia sense ningun tipus de tranquil·litat.
En quant al treball grupal d'investigació, aquest trimestre ha estat bé, ja que hem tret dades importants del programa de la NASA que hem utilitzat per saber quines condicions s'han de donar perquè un planeta siga o no habitable. També hem començat a investigar i analitzar les característiques d'alguns planetes i satèl·lits del nostre Sistema Solar, per saber,aproximàdament, quins podrien ser habitables i quins no.
M'ha paregut una avaluació productiva; Manuel s'ha portat molt bé també i anem a començar ja a acabar el curs.
miércoles, 11 de abril de 2012
Discriminació genètica
Cercant informació i articles sobre aquest tema tan interessant com és la discriminació genètica he trobat aquesta pàgina del diari El País on hi havia un article que explicava bé allò que volia tractar: http://elpais.com/diario/2000/08/27/sociedad/967327204_850215.html
Per analitzar-lo he utilitzat el programa Prezi. Ací deixe l'enllaç:
La discriminació en general, és una cosa tan comú en la nostra societat (discriminació per sexe, color de pell, religió, manera de pensar, lloc on es naix...) ... les persones som tan propenses a discriminar-nos entre nosaltres que pareix ja normal que en tots els àmbits que tenim a la vida i els que van sorgint la discriminació estiga present.
Absolutament qualsevol tipus de discriminació és injusta, però en investigar, ara sé certament que amés d'injusta és cruel. No puc arribar a entendre el motiu que ens du a les persones a no permetre que algú treballe perquè un dels seus gens informa que, tal vegada, emmalaltirà en un futur.
Està clar que al fons de tots aquests criteris hi ha una necessitat de poder, de control sobre els altres, de creure's amb el dret que dir on ha d'estar o pot estar qualsevol persona i de donar, d'etiquetar una condició que el determinarà en la seua vida.
Realment, pense que la diferenciació genètica el que deuria fer és enriquir-nos com a societat i, fonamentalment, com a persones valorant així les particularitats que tots tenim i extraent allò positiu que hi ha al nostre voltant.
jueves, 29 de marzo de 2012
Com ens afecta la genètica a la vida diària.
La genètica, com que es basa en la informació genètica que tenen tots els èssers vius, ho és tot.
Actualment, es juga molt i en molts llocs amb gens... es creen aliments transgènics, que són aquells en què s'han afegit gens de manera artificial mitjançant l'enginyeria genètica per aconseguir uns fins determinats (com poder cultivar un cert cultiu en un lloc molt gelat o molt calorós); plantes trangèniques i inclús animals d'aquest tipus. Que hi haja tant modificat genèticament fa que nosaltres, les persones, moltes vegades encara que potser sense adonar-nos, s'alimentem d'aquests tipus d'aliments. En aquest sentit, la genètica ens afecta diàriament.
Per altra part, també s'utilitza aquest estudi dels gens en la medicina, per crear vacunes o medicaments, descobrir l'orige i la cura d'algunes malalties... Això també ens afecta considerablement, ja que, parlant de vacunes, moltes persones les han utilitzades des de menuts, a l'igual que els medicaments; això vol dir que la genètica no sols està ara en la nostra vida diària sinó que ho ha estat sempre i crec que cada vegada ho estarà més, ja que (per ficar un exemple) a poc a poc s'està investigant la possibilitat què aspectes com el color dels ulls, els color dels cabells d'una futura xiqueta o un xiquet puguen elegir-se.
domingo, 11 de marzo de 2012
Avaluació del tercer tema
Aquest tercer tema m'ha paregut bé, he après coses que no sabia com totes les utilitzacions diàries que tenim gràcies a l'investigació espacial.
També m'han agradat molt els vídeos de la discusió de l'arribada a la lluna, sobretot el de la etb, que m'ha paregut molt aclaridor i entretingut.
A l'igual que el tema anterior, he hagut de correr per acabar de fer-ho tot a temps però això ha estat culpa de que no m'he organitzat com tocava.
Pense que ja hem tractat molt el tema de les pseudociències, és un tema delicat i que està en molts llocs... com en la nostra vida diària.
En la meua búsqueda d'informació sobre aquestes pseudociències, he vist algunes coses que no m'han agradat, com que l'homeopatia és una d'elles. La veritat és que amb això no estic d'acord en absolut. En temes mèdics, la psicologia fa molt i no crec que eixe siga un argument per qualificar l'homeopatia de pseudociència.
Alhora, he tingut discusions internes per allò de l'arribada a la lluna. He aprés que l'humà sí va arribar a la lluna, cosa que no tenia per a res clara.
En general, m'he cansat també de treballar tant sobre l'Univers i l'investigació espacial i el blog m'ha donat algun problema de més (com en l'entrada del Mercury-Redstone 2, que no sé arreglar).
Pseudociències
Una pseudociència és una creença que es presenta com a científica però no es basa en els mètodes científics vàlids, no té arguments i no es pot verificar fiablement.
Una de les pseudociències amb què, encara hui en dia, convivim és el creacionisme. Aquesta és una creença inspirada en doctrines religioses que afirma que tant la formació de la Terra com la dels èssers vius són actes divins, fets per un déu.
A dia de hui, el creacionisme té importància perquè defén la idea que la teoria evolutiva, teoria sustentada amb grandíssima quantitat d'arguments, no és certa, ja que va ser la divinitat qui 'ens va portar al món'.
El creacionisme d'origen cristià basa les seues afirmacions en escrits de la Biblia, que no tenen cap tipus de 'sostén científic', cap tipus d'argumentació científica ni possibilitat de comprobació. És per això que està considerada com una pseudociència.
Les creences són molt vàlides, són subjectives i en poden haver-hi tantes com persones. Això és una cosa. Altra ben diferent és intentar imposar una creença, imposar l'opinió de que eixa creença és certa i que les proves que la refuten (proves científiques amb arguments científics), no ho són. En molts països del món, professors ensenyen els seus alumnes que Déu és qui ha fet tot allò que veiem afirmant que l'Evolució no és certa, quan està demostrat que aquesta és un fet, en contra del creacionisme, que és una creença.
Una de les pseudociències amb què, encara hui en dia, convivim és el creacionisme. Aquesta és una creença inspirada en doctrines religioses que afirma que tant la formació de la Terra com la dels èssers vius són actes divins, fets per un déu.
A dia de hui, el creacionisme té importància perquè defén la idea que la teoria evolutiva, teoria sustentada amb grandíssima quantitat d'arguments, no és certa, ja que va ser la divinitat qui 'ens va portar al món'.
El creacionisme d'origen cristià basa les seues afirmacions en escrits de la Biblia, que no tenen cap tipus de 'sostén científic', cap tipus d'argumentació científica ni possibilitat de comprobació. És per això que està considerada com una pseudociència.
Les creences són molt vàlides, són subjectives i en poden haver-hi tantes com persones. Això és una cosa. Altra ben diferent és intentar imposar una creença, imposar l'opinió de que eixa creença és certa i que les proves que la refuten (proves científiques amb arguments científics), no ho són. En molts països del món, professors ensenyen els seus alumnes que Déu és qui ha fet tot allò que veiem afirmant que l'Evolució no és certa, quan està demostrat que aquesta és un fet, en contra del creacionisme, que és una creença.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)