Valoració de l'assignatura

Per a mi, Ciències per al món contemporani, en sí, és una assignatura que m'encanta. Em pareix interessant, xula, que podem aprendre molt del món.
Això, clar, depèn del professor. Fins ara m'ha agradat molt, sobretot la manera en què s'ha plantejat l'assignatura. Crec que fer un treball és una de les maneres amb les que més retens coses, conceptes, informació. I més si el tema t'interessa.
Elegir el tema va ser fàcil, practicament tot el grup estàvem d'acord. Més difícil ens va resultar escriure la carta on havíem d'argumentar el perquè d'haver-ho elegit. Encara així ens calfàrem un ratet el cap i va eixir.
M'agrada, també, que siga una classe diferent a la resta. Hi ha vegades, al llarg del dia, que de fer el mateix... però arribar a CMC és aprendre d'una manera més dinàmica, més d'una altra manera. 
M'agrada molt què hem fet en CMC i estic practicament segura que em continuarà agradant.

Per què un batxiller de ciències?

Les ciències i jo hem sigut un poc com el ratolí i el gat. Jo sempre perseguint-les i elles sempre fugint... Sempre m'han interessat i atret, tant elles com tot allò que les envolta. Encara així no he tingut bones experiències. Fins a fa, més o menys, tres anys, l'ansietat, els nervis i el mal de cap era tot el que em venia a la ment en pensar en ciències.

Culpe (alhora que agraisc) als meus professors d'haver canviat aquesta percepció. D'haver-la canviat radicalment. 

Així, l'any passat, vaig saber que volia fer ciències. Sobretot és per la biologia, em fa sentir bé. Saber tantes i tantes coses sobre els éssers vius, sobre nosaltres, i voler saber-ne més em fa pensar que realment estic en el batxiller que volia estar.