Com ens afecta la genètica a la vida diària.

La genètica, com que es basa en la informació genètica que tenen tots els èssers vius, ho és tot.

Actualment, es juga molt i en molts llocs amb gens... es creen aliments transgènics, que són aquells en què s'han afegit gens de manera artificial mitjançant l'enginyeria genètica per aconseguir uns fins determinats (com poder cultivar un cert cultiu en un lloc molt gelat o molt calorós); plantes trangèniques i inclús animals d'aquest tipus. Que hi haja tant modificat genèticament fa que nosaltres, les persones, moltes vegades encara que potser sense adonar-nos, s'alimentem d'aquests tipus d'aliments. En aquest sentit, la genètica ens afecta diàriament. 

Per altra part, també s'utilitza aquest estudi dels gens en la medicina, per crear vacunes o medicaments, descobrir l'orige i la cura d'algunes malalties... Això també ens afecta considerablement, ja que, parlant de vacunes, moltes persones les han utilitzades des de menuts, a l'igual que els medicaments; això vol dir que la genètica no sols està ara en la nostra vida diària sinó que ho ha estat sempre i crec que cada vegada ho estarà més, ja que (per ficar un exemple) a poc a poc s'està investigant la possibilitat què aspectes com el color dels ulls, els color dels cabells d'una futura xiqueta o un xiquet puguen elegir-se.

 

Avaluació del tercer tema

Aquest tercer tema m'ha paregut bé, he après coses que no sabia com totes les utilitzacions diàries que tenim gràcies a l'investigació espacial.

També m'han agradat molt els vídeos de la discusió de l'arribada a la lluna, sobretot el de la etb, que m'ha paregut molt aclaridor i entretingut.

A l'igual que el tema anterior, he hagut de correr per acabar de fer-ho tot a temps però això ha estat culpa de que no m'he organitzat com tocava.

Pense que ja hem tractat molt el tema de les pseudociències, és un tema delicat i que està en molts llocs... com en la nostra vida diària. 

En la meua búsqueda d'informació sobre aquestes pseudociències, he vist algunes coses que no m'han agradat, com que l'homeopatia és una d'elles. La veritat és que amb això no estic d'acord en absolut. En temes mèdics, la psicologia fa molt i no crec que eixe siga un argument per qualificar l'homeopatia de pseudociència.

Alhora, he tingut discusions internes per allò de l'arribada a la lluna. He aprés que l'humà sí va arribar a la lluna, cosa que no tenia per a res clara.

En general, m'he cansat també de treballar tant sobre l'Univers i l'investigació espacial i el blog m'ha donat algun problema de més (com en l'entrada del Mercury-Redstone 2, que no sé arreglar).

Pseudociències

Una pseudociència és una creença que es presenta com a científica però no es basa en els mètodes científics vàlids, no té arguments i no es pot verificar fiablement.
Una de les pseudociències amb què, encara hui en dia, convivim és el creacionisme. Aquesta és una creença inspirada en doctrines religioses que afirma que tant la formació de la Terra com la dels èssers vius són actes divins, fets per un déu.
A dia de hui, el creacionisme té importància perquè defén la idea que la teoria evolutiva, teoria sustentada amb grandíssima quantitat d'arguments, no és certa, ja que va ser la divinitat qui 'ens va portar al món'. 
El creacionisme d'origen cristià basa les seues afirmacions en escrits de la Biblia, que no tenen cap tipus de 'sostén científic', cap tipus d'argumentació científica ni possibilitat de comprobació. És per això que està considerada com una pseudociència.
Les creences són molt vàlides, són subjectives i en poden haver-hi tantes com persones. Això és una cosa. Altra ben diferent és intentar imposar una creença, imposar l'opinió de que eixa creença és certa i que les proves que la refuten (proves científiques amb arguments científics), no ho són. En molts països del món, professors ensenyen els seus alumnes que Déu és qui ha fet tot allò que veiem afirmant que l'Evolució no és certa, quan està demostrat que aquesta és un fet, en contra del creacionisme, que és una creença.

Mercury-Redstone 2

Missió espacial americana que tenia com objectiu posar un èsser viu en òrbita. 

L'elegit va ser Ham, un ximpanzé nascut a Camerún, que va ser elegit entre sis ximpanzés preparats per aquesta missió.

                                                   

 

     

El vol orbital va tindre lloc el 31 de gener del 1961 en la nau 'nº 5'. Aquesta havia estat molt actualitzada, tenia sis avanços que anteriors naus, que havien fracasat, no tenien. La nau del Mercury-Redstone tenia sistemes de control de medi ambient, estabilització del sistema de control, presència de retrocohets, veu al sistema de comunicacions, un programa per abortar la missió i una bossa neumàtica per l'arribada.

A les 16:55 la nau va despegar. Als dos minuts i 17 segons, el suministre d'oxígen líquid va esgotar-se i, en notar un canvi molt gran de pressió en la cabina (que va passar de 38 a 7 kPa), el sistema d'abort va marcar un missatge 'Mayday' a les forces de recuperació.

Allò va fer que la velocitat de la nau, augmentara i com el sistema d'abort havia inhibit els retrocohets, no podien utilitzar-se per reduir la velocitat; la disminució de pressió, va produir que en la important vàlvula snorkel s'afluixés un alfiler i s'obrira. 

Per sort, Ham estava bé; dins del seu tratge espacial i al seu propi seient no va notar cap efecte.

Degut als 'problemes' inesperats que van ocòrrer durant l'orbitació,  l'acceleració i velocitat de tornada van ser molt majors del que es tenia pensat.

 Ham va estar sense gravetat 6.6 minuts i la nau va arribar a la Terra després de 16.5 minuts.

La nau va ameritzar sobre l'Atlàntic fora de la vista de les forces de recuperació. Prop de 27 minuts després, un avió de búsqueda va veure la càpsula espacial surant al mar. Aquest va sol·licitar helicòpters de rescat que, en arribar, van veure que la càpsula anava enfonsant-se a poc a poc. Per la vàlvula que havia rebentat entrava aigua i, per l'impacte de la caiguda, la bossa d'arribada estava en mala posició.

Els helicòpters van poder rescatar Ham, que estava en bones condicions. 

En aquesta missió, es va saber que totes aquelles modificacions que s'havien fet per a la nau nº 5, havien estat molt bé, ja que van ser quasi totes utilitzades i amb un bon resultat.

Avaluació de la segona unitat

En general, aquest tema m'ha paregut interessat. Pense que he après coses que no sabia i he corroborat coses que ja pensava.
Després de molt de pensar, llegir i rellegir els textos que Manuel havia adjuntat a l'aula virtual, vaig elegir treballar sobre la tercera pregunta: 'pot la ciència respondre qualsevol pregunta?'. En un principi volia fer un video amb veu en off on explicara que la ciència no pot respondre totes les preguntes però amés, amb les preguntes que sí pot contestar, presenta uns límits que paren un poc l'activitat científica... finalment, per evident falta de temps, vaig decantar-me per fer un Prezi. Mai havia treballat amb aquest programa i les possibilitats que té m'encantaren a l'igual que em marejaren. 
Els textos adjuntats a l'aula virtual m'agradaren i m'ajudaren molt també.
Encara així, haguera disfrutat més fent el tema si no hagués tingut una pressió impressionant perquè no em donava temps a acabar. 
Per això, Manuel, te demane, que en la pròxima avaluació fiques un calendari fixe, i així no ens ho deixarem tot per al final perquè... no ens enganyem... si no hi ha obligació però sí altres coses a fer... es va deixant tot fins el final.
Com a conclusió, el Prezi m'ha al·lucinat... aquestes noves tecnologies...

Pot la ciència respondre qualsevol pregunta?

http://prezi.com/0gofzfj6zcia/pot-la-ciencia-respondre-qualsevol-pregunta/


Com que no em deixa afegir cap arxiu, fique l'adreça electrònica del meu treball. L'he fet amb el programa Prezi i és un arxiu públic, així que supose que es podrà accedir.