Després de fer aquesta primera unitat, senc que sóc conscient de que la ciència realment m'agrada. Mai havia parlat i reflexionat tant sobre aquest tema i m'ha paregut molt interessant. He aprés coses sobre la ciència que no coneixia abans, conceptes com la ciència bàsica i l'aplicada, i també la estreta relació que existeix, per exemple, entre ciència, societat i història.
Aquest treball m'ha ajudat a entendre millor la feina dels científics i la ciència en sí i a reflexionar el perquè de moltes coses. Coses que ja sabia però que no havia pensat sobre elles i coses que desconeixia.
Els vídeos m'han agradat molt, amés. M'ha paregut que expliquen i resumeixen molt bé el que volen dir. Amb els dos últims, en concret, m'he quedat 'bocabadada' i m'han servit, també, per donar-me compte de que havia entés el que havia treballat.
Això del blog m'agrada.
És un treball que requerix temps, però que al fer-ho et quedes satisfeta.
domingo, 13 de noviembre de 2011
Creus que és important tindre coneixements científics?
Els coneixements científics són imprescindibles per desenvolupar-se en molts aspectes avuí en dia. Ja que vivim en una societat 'gobernada' per la ciència, la tecnologia i el progrés (entre altres), és molt important tindre, almenys, els coneixements generals que ens permeten saber i seguir tot allò que es fa cada dia al nostre país i al nostre món.
La ciència està en totes parts. En política, la major part dels discursos, textos, discussions polítiques, tenen que veure amb la ciència, amb l'àmbit científic i per poder estar ben informats sobre el que passa, el que es parla, cal que tinguem nocions científiques. Allò és important perquè, en viure en un sistema democràtic, el poble ha de parlar, ha de opinar... i cal que sàpia i entenga de què.
Per altra banda, d'alguna manera, la ciència guia, controla, el pas d'una era a altra. Sabent-ho podem ser conscients d'on estem, què i com s'ha fet per arribar fins ací. També permet que les persones entenem un poc millor tot el que ens envolta, el perquè de les coses que passen.
Tenint els coneixements científics necessaris, sabrem llegir i desxifrar el que ocorre al nostre voltant i com ens afecta això.
Per tant, pense que la ciència és ja una part important de la vida de totes les persones i que tant per a ser un ciutadà o una ciutadana compromés o compromesa com per a crèixer com a persona, cal saber de ciència.
La ciència està en totes parts. En política, la major part dels discursos, textos, discussions polítiques, tenen que veure amb la ciència, amb l'àmbit científic i per poder estar ben informats sobre el que passa, el que es parla, cal que tinguem nocions científiques. Allò és important perquè, en viure en un sistema democràtic, el poble ha de parlar, ha de opinar... i cal que sàpia i entenga de què.
Per altra banda, d'alguna manera, la ciència guia, controla, el pas d'una era a altra. Sabent-ho podem ser conscients d'on estem, què i com s'ha fet per arribar fins ací. També permet que les persones entenem un poc millor tot el que ens envolta, el perquè de les coses que passen.
Tenint els coneixements científics necessaris, sabrem llegir i desxifrar el que ocorre al nostre voltant i com ens afecta això.
Per tant, pense que la ciència és ja una part important de la vida de totes les persones i que tant per a ser un ciutadà o una ciutadana compromés o compromesa com per a crèixer com a persona, cal saber de ciència.
lunes, 7 de noviembre de 2011
Què pense jo sobre la ciència...?
Si tanque els ulls i m'imagine la paraula ciència, el meu cap es transllada directament a un laboratori amb científics de bata blanca. Però la veritat és que és molt més.
Comencem a nivell particular... la ciència en la meua vida és un fum de coses, des d'un cúmul de pensaments incrustats al cervell fins a cada cosa que mire quan òbric els ulls a cada moment. Vivim envoltats de ciència; noves (o no tan noves) tecnologies (ordinadors, televisions, màquines súpersoniques), avanços, medicina. Inclús cuinar és ciència.
Pels progressos que es realitzen cada dia, la nostra vida canvia, s'adaptem a les noves coses que sabem i aprenem a viure amb elles. Per tant, la ciència fa molt més que influir en la meua vida; és part d'ella.
En part per això hem pareix tan important estudiar ciències, les ciències ho són tot. Encara així, al meu parèixer ha d'haver més arguments per entrar a estudiar-les. T'han d'atraure, interessar, entusiasmar... suficientment com per dedicar-li tantes hores com has de dedicar-li.
Per a mi, per a la meua vida, per al meu interés, considere molt importants els temes de biologia. Sobretot els relacionats amb la genètica, l'evolució, les espècies, l'extinció d'aquestes. I també la medicina, les malalties que ens poden afectar i ens afecten.
Així que la ciència que més m'interessa, en la que més pense, a la que més temps dedique en la meua vida és a la més relacionada amb aquesta, la pròpia vida.
Precisament per això m'encanta l'activitat dels científics. Aquests són persones que es dediquen a donar-li resposta (o almenys a intentar donar-la) a les preguntes que el món té i no fa res per contestar-les. Amb aquesta activitat s'ajuda moltíssim a millorar tant la qualitat de vida dels éssers humans com la de altres espècies. Sobretot mitjançant els avanços en l'àmbit de la salut, ja que s'han descobert les cures per a moltes malalties importants i perilloses (entre altres coses), al igual que la genètica, que ens ha fet avançar en la investigació de malalties hereditàries. L'ecologia, per exemple, també és un tema científic que ens fa avançar i millorar com a espècie, ja que aprenem a valorar els efectes que té la cotaminació de l'ambient que produïm, i busca, d'alguna manera, l'equilibri mediambiental entre les espècies que vivim al Planeta Blau i aquest mateix. Així podrem (si volem) millorar la salut de la Terra i millorarem, alhora, la nostra.
Aquestes millores són, moltes vegades, gràcies al desenvolupament de la tecnologia (paral·lel al de la ciència), que permet avançar molt més fiablement, activament en la investigació i descobriments que existeixen. Pense, per tant, que la ciència és realment el que és gràcies a la tecnologia i viceversa.
Una de les coses que més m'agraden de la ciència és que, encara que hi haja molt descobert sempre quedaran moltes més incògnites per resoldre. Queden i quedaran preguntes a les que haurem de trobar resposta. El dubte i la curiositat és el que ens mou a fer ciència.
Comencem a nivell particular... la ciència en la meua vida és un fum de coses, des d'un cúmul de pensaments incrustats al cervell fins a cada cosa que mire quan òbric els ulls a cada moment. Vivim envoltats de ciència; noves (o no tan noves) tecnologies (ordinadors, televisions, màquines súpersoniques), avanços, medicina. Inclús cuinar és ciència.
Pels progressos que es realitzen cada dia, la nostra vida canvia, s'adaptem a les noves coses que sabem i aprenem a viure amb elles. Per tant, la ciència fa molt més que influir en la meua vida; és part d'ella.
En part per això hem pareix tan important estudiar ciències, les ciències ho són tot. Encara així, al meu parèixer ha d'haver més arguments per entrar a estudiar-les. T'han d'atraure, interessar, entusiasmar... suficientment com per dedicar-li tantes hores com has de dedicar-li.
Per a mi, per a la meua vida, per al meu interés, considere molt importants els temes de biologia. Sobretot els relacionats amb la genètica, l'evolució, les espècies, l'extinció d'aquestes. I també la medicina, les malalties que ens poden afectar i ens afecten.
Així que la ciència que més m'interessa, en la que més pense, a la que més temps dedique en la meua vida és a la més relacionada amb aquesta, la pròpia vida.
Precisament per això m'encanta l'activitat dels científics. Aquests són persones que es dediquen a donar-li resposta (o almenys a intentar donar-la) a les preguntes que el món té i no fa res per contestar-les. Amb aquesta activitat s'ajuda moltíssim a millorar tant la qualitat de vida dels éssers humans com la de altres espècies. Sobretot mitjançant els avanços en l'àmbit de la salut, ja que s'han descobert les cures per a moltes malalties importants i perilloses (entre altres coses), al igual que la genètica, que ens ha fet avançar en la investigació de malalties hereditàries. L'ecologia, per exemple, també és un tema científic que ens fa avançar i millorar com a espècie, ja que aprenem a valorar els efectes que té la cotaminació de l'ambient que produïm, i busca, d'alguna manera, l'equilibri mediambiental entre les espècies que vivim al Planeta Blau i aquest mateix. Així podrem (si volem) millorar la salut de la Terra i millorarem, alhora, la nostra.
Aquestes millores són, moltes vegades, gràcies al desenvolupament de la tecnologia (paral·lel al de la ciència), que permet avançar molt més fiablement, activament en la investigació i descobriments que existeixen. Pense, per tant, que la ciència és realment el que és gràcies a la tecnologia i viceversa.
Una de les coses que més m'agraden de la ciència és que, encara que hi haja molt descobert sempre quedaran moltes més incògnites per resoldre. Queden i quedaran preguntes a les que haurem de trobar resposta. El dubte i la curiositat és el que ens mou a fer ciència.
domingo, 23 de octubre de 2011
Valoració de l'assignatura
Per a mi, Ciències per al món contemporani, en sí, és una assignatura que m'encanta. Em pareix interessant, xula, que podem aprendre molt del món.
Això, clar, depèn del professor. Fins ara m'ha agradat molt, sobretot la manera en què s'ha plantejat l'assignatura. Crec que fer un treball és una de les maneres amb les que més retens coses, conceptes, informació. I més si el tema t'interessa.
Elegir el tema va ser fàcil, practicament tot el grup estàvem d'acord. Més difícil ens va resultar escriure la carta on havíem d'argumentar el perquè d'haver-ho elegit. Encara així ens calfàrem un ratet el cap i va eixir.
M'agrada, també, que siga una classe diferent a la resta. Hi ha vegades, al llarg del dia, que de fer el mateix... però arribar a CMC és aprendre d'una manera més dinàmica, més d'una altra manera.
M'agrada molt què hem fet en CMC i estic practicament segura que em continuarà agradant.
Això, clar, depèn del professor. Fins ara m'ha agradat molt, sobretot la manera en què s'ha plantejat l'assignatura. Crec que fer un treball és una de les maneres amb les que més retens coses, conceptes, informació. I més si el tema t'interessa.
Elegir el tema va ser fàcil, practicament tot el grup estàvem d'acord. Més difícil ens va resultar escriure la carta on havíem d'argumentar el perquè d'haver-ho elegit. Encara així ens calfàrem un ratet el cap i va eixir.
M'agrada, també, que siga una classe diferent a la resta. Hi ha vegades, al llarg del dia, que de fer el mateix... però arribar a CMC és aprendre d'una manera més dinàmica, més d'una altra manera.
M'agrada molt què hem fet en CMC i estic practicament segura que em continuarà agradant.
sábado, 22 de octubre de 2011
Per què un batxiller de ciències?
Les ciències i jo hem sigut un poc com el ratolí i el gat. Jo sempre perseguint-les i elles sempre fugint... Sempre m'han interessat i atret, tant elles com tot allò que les envolta. Encara així no he tingut bones experiències. Fins a fa, més o menys, tres anys, l'ansietat, els nervis i el mal de cap era tot el que em venia a la ment en pensar en ciències.
Culpe (alhora que agraisc) als meus professors d'haver canviat aquesta percepció. D'haver-la canviat radicalment.
Així, l'any passat, vaig saber que volia fer ciències. Sobretot és per la biologia, em fa sentir bé. Saber tantes i tantes coses sobre els éssers vius, sobre nosaltres, i voler saber-ne més em fa pensar que realment estic en el batxiller que volia estar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)