Les ciències i jo hem sigut un poc com el ratolí i el gat. Jo sempre perseguint-les i elles sempre fugint... Sempre m'han interessat i atret, tant elles com tot allò que les envolta. Encara així no he tingut bones experiències. Fins a fa, més o menys, tres anys, l'ansietat, els nervis i el mal de cap era tot el que em venia a la ment en pensar en ciències.
Culpe (alhora que agraisc) als meus professors d'haver canviat aquesta percepció. D'haver-la canviat radicalment.
Així, l'any passat, vaig saber que volia fer ciències. Sobretot és per la biologia, em fa sentir bé. Saber tantes i tantes coses sobre els éssers vius, sobre nosaltres, i voler saber-ne més em fa pensar que realment estic en el batxiller que volia estar.
