Què pense jo sobre la ciència...?

  Si tanque els ulls i m'imagine la paraula ciència, el meu cap es transllada directament a un laboratori amb científics de bata blanca. Però la veritat és que és molt més.
Comencem a nivell particular... la ciència en la meua vida és un fum de coses, des d'un cúmul de pensaments incrustats al cervell fins a cada cosa que mire quan òbric els ulls a cada moment. Vivim envoltats de ciència; noves (o no tan noves) tecnologies (ordinadors, televisions, màquines súpersoniques), avanços, medicina. Inclús cuinar és ciència. 
Pels progressos que es realitzen cada dia, la nostra vida canvia, s'adaptem a les noves coses que sabem i aprenem a viure amb elles. Per tant, la ciència fa molt més que influir en la meua vida; és part d'ella.
En part per això hem pareix tan important estudiar ciències, les ciències ho són tot. Encara així, al meu parèixer ha d'haver més arguments per entrar a estudiar-les. T'han d'atraure, interessar, entusiasmar... suficientment com per dedicar-li tantes hores com has de dedicar-li. 
Per a mi, per a la meua vida, per al meu interés, considere molt importants els temes de biologia. Sobretot els relacionats amb la genètica, l'evolució, les espècies, l'extinció d'aquestes. I també la medicina, les malalties que ens poden afectar i ens afecten.
Així que la ciència que més m'interessa, en la que més pense, a la que més temps dedique en la meua vida és a la més relacionada amb aquesta, la pròpia vida.
Precisament per això m'encanta l'activitat dels científics. Aquests són persones que es dediquen a donar-li resposta (o almenys a intentar donar-la) a les preguntes que el món té i no fa res per contestar-les. Amb aquesta activitat s'ajuda moltíssim a millorar tant la qualitat de vida dels éssers humans com la de altres espècies. Sobretot mitjançant els avanços en l'àmbit de la salut, ja que s'han descobert les cures per a moltes malalties importants i perilloses (entre altres coses), al igual que la genètica, que ens ha fet avançar en la investigació de malalties hereditàries. L'ecologia, per exemple, també és un tema científic que ens fa avançar i millorar com a espècie, ja que aprenem a valorar els efectes que té la cotaminació de l'ambient que produïm, i busca, d'alguna manera, l'equilibri mediambiental entre les espècies que vivim al Planeta Blau i aquest mateix. Així podrem (si volem) millorar la salut de la Terra i millorarem, alhora, la nostra.
Aquestes millores són, moltes vegades, gràcies al desenvolupament de la tecnologia (paral·lel al de la ciència), que permet avançar molt més fiablement, activament en la investigació i descobriments que existeixen. Pense, per tant, que la ciència és realment el que és gràcies a la tecnologia i viceversa.


  Una de les coses que més m'agraden de la ciència és que, encara que hi haja molt descobert sempre quedaran moltes més incògnites per resoldre. Queden i quedaran preguntes a les que haurem de trobar resposta. El dubte i la curiositat és el que ens mou a fer ciència.