El cervell humà és el gran desconegut. Resulta increïble que en aquest òrgan es trobe la memòria, els records, el pensament, la capacitat per parlar, sentir, olorar, sentir el tacte, el sabor, el concepte del 'jo'. També és impressionant que alhora que et dóna això, t'ho pot llevar. Pense que amb la neurociència ens podem apropar al perquè de les coses, a entendre el comportament de les persones, perquè fem allò que fem quan ho fem, si realment som conscients de tot i fem les coses perquè volem.
Coneixent d'alguna manera tot allò, coneixent com funciona el cervell, es podria trobar la cura de moltes malalties com pot ser l'Alzheimer. Aquesta patologia fa que el cervell es deteriore cada vegada més i més fent que la persona ho oblide tot a poc a poc. Sabent com funciona aquest òrgan es pot arribar a saber què és el que canvia en ell perquè aquesta malaltia es dóne lloc; així podria trobar-se alguna cura. Igual que amb aquesta, moltes més malalties que tenen com a lloc de naixement el cervell podríen evitar-se o curar-se.
Pense també que és bo saber com funcionem, ser 'conscients' de què tenim al cap que ens fa ser qui som. Per tot això crec que la neurociència és tan important i és tan necessaria la investigació del nostre cervell, de la nostra persona, saber qui i com som en realitat.
Els temes de la consciència, suposat estat en què la persona pren decisions lliurement, perceb la seua realitat i té noció del seu propi 'jo' i la inconsciència, l'estat contrari, que es relaciona amb el somni, m'atrauen realment.
Hi ha una part de la neurociència que estudia la llibertat de les persones des del punt de vista cerebral, biològic, químic. Crec que les persones tenim molt pensat i repensat el fet que fem les coses perquè volem. Però pot ser no siga així. Un fet és que l'inconscient actua moltes i moltes vegades sobre el conscient, el primer decideix abans que el segon. Allò posa en dubte si les persones som realment lliures. Tot allò és fascinant, per això he escollit aquest tema de treball.
Sempre m'han dit que les persones, al poder raonar i decidir les coses, som els únics animals lliures... però això no està tan clar si el concepte de 'llibertat' que s'hem creat és aquell que parla de: 'voluntad como fuerza generadora de movimiento: primero tomamos una decisión consciente, ésta
activa los mecanismos del cerebro motor, y ellos generan un
movimiento' (tret del text de Pere Estupinya, 'Neurociencia y Libertad individual').
S'ha pogut observar que, com ja he dit, la part inconscient del cervell decideix uns segons abans què la part conscient ho sàpia. Això se sap perquè els escàners cerebrals detecten activitat en una part del cervell abans que la persona, conscientment, haja decidit alguna cosa. Aquesta idea ens pot dur a pensar si estem prederminats, si tot el que elegim té una raó fora de la nostra coneixença, si tendir a fer coses que ens satisfan i, sobretot, que no ens fan mal és una qüestió que determina el cervell sense que la persona s'adone. La veritat és que pareix ser que sí. La neurociència ens ha donat la resposta i la conclusió és que som animals, que actuem d'una manera predeterminada pel nostre cervell. Malgrat això sempre tenim eixa sensació de llibertat que ens fa pensar que som molt diferents a la resta d'animals; sensació creada pel cervell.
Realment crec que totes les ciències són importants, però especialment ho són aquelles que reflexionen, investiguen sobre la persona, la vida, ja que aquestes ens fan avançar com a espècie. Ciències com la neurociència ens ajuden a coneixer-nos, (a l'igual que ho pot fer la psicologia, la filosofia o inclòs la biologia) a crèixer com a persones, a entrendre'ns, a viure millor en un món plagat de persones i altres animals. En part per això crec que sí és necessària la investigació sobre aquests temes i la conseqüent inversió monetària.
Veient a quins àmbits de la societat van els diners de la població, pense que seria molt convenient que s'acabaren les tonteries i es començara a utilitzar el diner públic en coses que facilitaren la vida de les persones com a comunitat global i no que l'empitjoraren.
A pesar d'això, també sé que, com va dir Einstein: 'las personas cada vez sabemos más y entendemos menos'. El que vull dir amb això és que cada vegada ens preocupem més per abarcar coneixement despreocupant-nos del perquè de tot. Jo mai m'havia platetjat si era realment lliure, si feia les coses de manera conscient. I ara sé que no. Allò em fa veure el món d'altres maneres.
Pense que la investigació en aquests temes és també important perquè, d'alguna manera, ens situen en el lloc en què realment estem. Creure'ns l'espècie 'superior' ens fa tractar la resta com si foren inferiors, s'oblidem que som animals. Està clar que som una espècie amb capacitats increïbles però no per això tenim dret a maltractar tot el nostre voltant. Som un més.
Per les raons que acabe de donar, crec realment que tots aquells avanços en neurociència i en altres ciències deurien ser de caràcter públic, perquè així tota la població pogués accedir a elles.
S'ha pogut observar que, com ja he dit, la part inconscient del cervell decideix uns segons abans què la part conscient ho sàpia. Això se sap perquè els escàners cerebrals detecten activitat en una part del cervell abans que la persona, conscientment, haja decidit alguna cosa. Aquesta idea ens pot dur a pensar si estem prederminats, si tot el que elegim té una raó fora de la nostra coneixença, si tendir a fer coses que ens satisfan i, sobretot, que no ens fan mal és una qüestió que determina el cervell sense que la persona s'adone. La veritat és que pareix ser que sí. La neurociència ens ha donat la resposta i la conclusió és que som animals, que actuem d'una manera predeterminada pel nostre cervell. Malgrat això sempre tenim eixa sensació de llibertat que ens fa pensar que som molt diferents a la resta d'animals; sensació creada pel cervell.
Realment crec que totes les ciències són importants, però especialment ho són aquelles que reflexionen, investiguen sobre la persona, la vida, ja que aquestes ens fan avançar com a espècie. Ciències com la neurociència ens ajuden a coneixer-nos, (a l'igual que ho pot fer la psicologia, la filosofia o inclòs la biologia) a crèixer com a persones, a entrendre'ns, a viure millor en un món plagat de persones i altres animals. En part per això crec que sí és necessària la investigació sobre aquests temes i la conseqüent inversió monetària.
Veient a quins àmbits de la societat van els diners de la població, pense que seria molt convenient que s'acabaren les tonteries i es començara a utilitzar el diner públic en coses que facilitaren la vida de les persones com a comunitat global i no que l'empitjoraren.
A pesar d'això, també sé que, com va dir Einstein: 'las personas cada vez sabemos más y entendemos menos'. El que vull dir amb això és que cada vegada ens preocupem més per abarcar coneixement despreocupant-nos del perquè de tot. Jo mai m'havia platetjat si era realment lliure, si feia les coses de manera conscient. I ara sé que no. Allò em fa veure el món d'altres maneres.
Pense que la investigació en aquests temes és també important perquè, d'alguna manera, ens situen en el lloc en què realment estem. Creure'ns l'espècie 'superior' ens fa tractar la resta com si foren inferiors, s'oblidem que som animals. Està clar que som una espècie amb capacitats increïbles però no per això tenim dret a maltractar tot el nostre voltant. Som un més.
Per les raons que acabe de donar, crec realment que tots aquells avanços en neurociència i en altres ciències deurien ser de caràcter públic, perquè així tota la població pogués accedir a elles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario